Pública Hola!
He triat el projecte Caída y auge de Antxon Amorrortu per realitzar l’anàlisi comparativa amb la meva proposta de projecte.
En el projecte artístic sobre el rap i les seves lletres, que ha estat la meva proposta en aquest segon repte, el dibuix no només acompanya la narració històrica, sinó que es converteix en un element central per transmetre la força del moviment cultural. L’ús de la tipografia graffiti i les il·lustracions inspirades en l’estètica del hip-hop són fonamentals per reforçar la identitat del projecte. Això connecta directament amb la socialització pròpia del rap, que es basa en l’expressió visual i sonora com a formes de resistència i comunicació entre col·lectius. El graffiti i la tipografia escollida per al projecte permeten que el llibre no només sigui un document d’arxiu, sinó una peça artística en si mateixa, creant una experiència visual immersiva. Aquest estil facilita la transmissió del missatge, fent-lo atractiu i proper a públics que ja tenen una connexió amb la cultura urbana, però també a aquells que s’hi apropen per primera vegada.
El projecte d’Antxon Amorrortu utilitza el dibuix amb un altre propòsit: construir una narrativa satírica sobre el món de l’art emergent. A través del còmic, es presenta un personatge fictici que permet als lectors reconèixer i questionar les dinàmiques internes del sector artístic. L’elecció del fanzine com a format de publicació reforça la naturalesa crítica del projecte, ja que aquest ha estat històricament un mitjà vinculat a la contracultura i l’autoedició independent. El dibuix en aquest projecte funciona com una eina d’humor i reflexió, ja que exagera situacions i arquetips del món de l’art per fer evident la seva complexitat i, en alguns casos, les seves contradiccions. Així, a diferència del projecte sobre el rap, on el dibuix serveix per amplificar el missatge polític i social de les lletres, en Antxon Amorrortu el dibuix és un mecanisme per generar distància crítica i fomentar una lectura irònica de la realitat.
Un altre aspecte clau en la comparació entre aquests dos projectes és la seva estratègia d’autopublicació i distribució, que afecta directament la seva capacitat de socialització i interacció amb el públic. Tant el projecte sobre el rap com el d’Antxon Amorrortu sorgeixen des de la iniciativa independent de l’autor, sense passar per grans editorials ni institucions culturals. En tots dos casos, la producció de contingut respon a una voluntat de crear un producte artístic i documental que escapa dels circuits comercials tradicionals.
El projecte sobre el rap es planteja com un llibre físic, amb una estètica cuidada que reforça el seu caràcter d’objecte artístic. Això permet que el llibre es converteixi en un referent tangible sobre la història del gènere i la seva dimensió social, facilitant-ne la conservació i la difusió a llarg termini. Antxon Amorrortu, en canvi, va néixer com una publicació digital autogestionada a través de les xarxes socials, per després convertir-se en un còmic físic. Aquesta estratègia li va permetre tenir un gran abast inicial i arribar a un públic ampli de manera immediata i gratuïta. La seva difusió en xarxes va facilitar la interacció amb els lectors, generant un espai de debat al voltant de la crítica a l’art contemporani.
En el meu cas, tot i que podria seguir una estratègia similar per assolir una audiència digital més gran, el meu objectiu des d’un primer moment és plantejar-lo com un llibre físic. Tot i això, no descarto combinar ambdues vies de difusió, utilitzant les xarxes socials per donar visibilitat al projecte abans de la seva publicació final en paper. Així, la circulació de contingut digital podria servir com una eina prèvia de promoció i d’interacció amb el públic, abans d’arribar al format definitiu.
En definitiva, aquests dos projectes mostren com el dibuix, la narrativa visual i l’autoedició poden ser eines fonamentals per a la socialització de la cultura i per donar veu a discursos crítics i alternatius als canals oficials.
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.